Curar una ferida és un procés natural que passa al cos i que és essencial per a la correcta recuperació. No obstant això, la forma en què les ferides es curen poden afectar l’aparença i la funció de la pell, per la qual cosa és important proporcionar la millor cura possible.

Aquí hi ha unes pautes clau per ajudar a curar una ferida de manera efectiva:

1. Neteja: La neteja és una part cabdal del procés de curació d’una ferida. Cal netejar la ferida amb aigua tèbia i sabó neutre suau, i esbandir amb aigua fresca. No utilitzeu alcohol o solucions amb alcohol, ja que poden irritar la pell i retardar la cicatrització.
2. Protecció: Protegiu la ferida de la brutícia i els gèrmens aplicant una tireta o embenat net. Asseguri’s que la zona estigui neta i seca i que la tireta estigui ben ajustada per evitar danys addicionals a la ferida. És important que no apretin massa perquè el flux de sang sigui l’adequat.
3. Elevació: Mantingui la ferida elevada per disminuir la inflamació i accelerar la curació. Això també ajuda a reduir el dolor.
4. Canvi de tireta: Canviï la tireta regularment per mantenir-la neta i seca. També és important inspeccionar la ferida de cop per assegurar-se que estigui cicatritzant adequadament. Si no preveu embrutar-se és recomanable deixar la zona sense tapar afavorint la seva correcta ventilació.
5. Tractament mèdic: Si la ferida és profunda o si hi ha signes d’infecció, com vermelló, dolor, febre o secreció, és important buscar atenció mèdica, així com si la ferida sospitem que necessiti ser tancada quirúrgicament. El metge pot receptar un antibiòtic o proporcionar altres mesures de tractament.

Consells addicionals que poden ajudar a curar una ferida:

• Nutrició adequada: Una dieta equilibrada rica en proteïnes, vitamines i minerals son essencials per a una curació saludable de la ferida.
• Eviteu fumar: El tabac retarda la curació de les ferides i augmenta el risc de complicacions.
• Eviteu exposar la ferida a la llum solar: L’exposició a la llum solar pot retardar la cicatrització i causar taques permanents.
• Mantingui la ferida seca: Eviteu submergir la ferida en aigua o exposar-la a la humitat, ja que això pot retardar la cicatrització i augmentar el risc d’infecció.

La notícia de l’accident que va patir el jugador Damar Hamlin a la lliga de la NFL dels Estats Units, en rebre un fort impacte amb el jugador Tee Higgins després d’efectuar el placatge i que li va provocar una aturada cardíaca, torna a posar damunt la taula dos aspectes importants.

El primer és la perillositat dels cops durs que reben els jugadors de la NFL (Lliga de Futbol Americà) durant els partits, cops que poden arribar a provocar lesions traumàtiques molt greus, però també com hem vist en aquest cas, poden arribar a provocar una aturada cardíaca. Tot i que les proteccions que porten els jugadors són molt notables, es demostra que en alguns casos són insuficients.

En segon lloc, volem ressaltar la importància que el Suport Vital bàsic i avançat es realitzi el més ràpidament possible ja que la possibilitat de reanimació disminueix molt ràpidament si no es realitzen maniobres de forma precoç. El batec cardíac de Damar Hamlin es va restablir, gràcies a la ràpida actuació de l’equip sanitari del camp i va ser traslladat al Centre Mèdic de la Universitat de Califòrnia per sotmetre’s a més proves i tractament.

La importància de la RCP i la desfibril·lació precoç.

El cas sobre el qual avui parlem posa en evidència que la RCP (Reanimació Cardio Pulmonar) i la desfibril·lació precoç són clau per a un desenllaç de supervivència per a la víctima. Que l’atenció sanitària sigui immediata garanteix uns alts percentatges de supervivència i una bona conservació neurològica de la víctima.
Si bé no es pot saber amb exactitud, si l’atenció que va rebre Damar Hamlin s’hagués retardat, encara que fossin pocs minuts, segurament estaríem parlant d’un desenllaç fatal.
Les morts sobtades (aturades cardíaques no esperades) no només passen fent esport, les morts sobtades es poden donar en qualsevol lloc, en qualsevol moment i en persones d’edats molt dispars.

Espanya està lluny de tenir una bona implantació de desfibril·ladors

Als països nòrdics, que tenen una proporció de DEAS (Desfibril·ladors semiautomàtics) molt superior al nostre, sumat al seu alt índex de coneixement de les maniobres de Reanimació Cardio Pulmonar, l’índex de persones reanimades arriba a ser de fins a un 30%, molt lluny del 5-10% del nostre país amb una implementació molt baixa de desfibril·ladors i amb un alt índex de la població que NO coneix les maniobres de RCP.

És important sensibilitzar la població perquè augmenti els seus coneixements en suport vital bàsic i en l’ús del desfibril·lador.

Esperem que a poc a poc la cardio protecció vagi guanyant terreny, que l’accés a un desfibril·lador automàtic (DEA) sigui cada dia més fàcil, i sobretot que la població sàpiga que pot utilitzar-los sense risc de fer cap dany a la víctima.

Fins fa uns anys quan algú patia una aturada cardíaca les probabilitats de supervivència eren molt baixes. Si bé les maniobres de reanimació ja estaven descrites i les compressions cardíaques ja eren la tècnica que s’utilitzava, faltava que l’ús del desfibril·ladors automàtics o semiautomàtics (DEA) s’anés estenent i l’accés a aquests aparells fossin d’accés públic.

Tot i que la implementació dels DEA cada vegada és més gran, encara falta molt a fer. Les imatges del partit del Barça al camp del Cadis on es veu un jugador corrent per fer arribar un desfibril·lador que portava l’equip mèdic del F.C. BARCELONA i tirant-lo a les grades on un aficionat havia patit un atac cardíac, va posar en evidència que, o no hi havia un desfibril·lador d’accés ràpid a les grades o que si n’hi havia un,  no estava prou senyalitzat i visible.

La realitat és que la implementació dels *DEAs continua sent un tràmit legal a complir per moltes empreses, entitats, organitzacions o ens públics i una vegada instal·lats, el manteniment i la senyalització són molt deficitaris. Aquest aficionat del Cadis, per sort i gràcies a la bona actuació dels equips d’emergència va poder arribar a l’hospital per poder ser atès, però ens hauria de fer reflexionar sobre la necessitat de millorar la instal·lació de desfibril·ladors i sobretot de com traslladar a la població que l’ús d’aquests aparells és la clau,  perquè les persones que pateixen una aturada cardíaca extra hospitalària tinguin possibilitats de sobreviure a una urgència tant greu.

Notícia publicada per La Vanguardia.

El passat febrer els professionals del Club Natació Sant Andreu van poder comprovar en primera persona de l’eficàcia del servei integral de cardioprotecció. Una nena de 10 anys, participant en un curset de natació, va patir una parada cardíaca sobtada en l’escalfament previ fora de la piscina.

Després de desplomar-se i cridar l’ambulància, el seu monitor i la socorrista van comprovar, en menys de 30 segons, que es tractava d’una parada “ja que la nena tenia les pupil·les dilatades i cap musculació”. Tal com assenyala la socorrista “el monitor va començar a aplicar el massatge cardíac que marca el protocol, uns exercicis de recuperació pulmonar per enviar sang neta al cor i als pulmons”.

Poc més d’un minut després la nena ja tenia sobre el seu pit els elèctrodes pediàtrics del desfibril·lador que “a través de l’electrocardiograma previ que sempre realitza va detectar l’absència total de ritme cardíac”. Va ser llavors quan la socorrista va aplicar la primera descàrrega i que al final va ser suficient. Als dos minuts el desfibril·lador va detectar que la petita havia recuperat el ritme cardíac, “tot i que la nena presentava un estat de semi inconsciència els exercicis de massatge cardíac es van mantenir”.

Als tres minuts una nova lectura del desfibril·lador extern semiautomàtic assenyalava que la nena havia recuperat el ritme i que podia passar a ocupar la posició lateral de seguretat. Als 10 minuts coincidint amb l’arribada de l’ambulància que li va donar assistència mèdica urgent, la nena va trencar a plorar. Havia superat un episodi de mort cardíaca sobtada que sense la resposta dels professionals hagués tingut unes conseqüències fatals.

Pots trobar els errors del text ?

A continuació passem a detallar els errors del text:

• Tenir les pupil·les dilatades no poden estar motivades per moltes alteracions no relacionades amb la parada cardíaca així com la falta de to muscular. En qualsevol cas, per saber si una persona se li ha aturat el cor, ens centrarem en l’absència de respiració.
• La paraula massatge cardíac, tot i que no és totalment incorrecta, hauria de ser substituïda per compressions toràciques. En qualsevol cas no són exercicis de recuperació pulmonar sinó que es tracta d’unes compressions manuals externes al cor amb l’objectiu principal de bombejar sang oxigenada al cervell, evitant d’aquesta manera temporalment la mort de les seves cèl·lules.
• Els desfibril·ladors a través dels seus elèctrodes, analitzen el ritme cardíac i només indiquen desfibril·lar si hi ha alguna activitat elèctrica desfibril·lable, Si el cor no té un ritme desfibril·lable, indica continuar amb les compressions toràciques amb l’esperança de revertir un estatus no desfibril·lable en un ritme que permeti la desfibril·lació del cor.
• El desfibril·lador, en cap cas detecta quan hi ha ritme cardíac normal, el que detecta és que la situació és o no desfibril·lable i som nosaltres que ens hem d’adonar que la víctima ha recuperat el ritme cardíac a través de signes de vida com la recuperació de respiració i/o la recuperació, encara que sigui subtil, del coneixement.
• Si es “presenta un estat de semiinconscienia” valorarem la respiració per determinar si hem de mantenir les compressions cardíaques.

BUSCA ELS ERRORS

La Vanguardia-Dimarts 7/04/2015

El passat mes de febrer els professionals del Club Natació Sant Andreu van poder comprovar en primera persona de l’eficàcia del servei integral de cardioprotecció. Una nena de 10 anys, participant en un curset de natació, va tenir una parada cardíaca sobtada durant l’escalfament previ fora de la piscina.

Després de desplomar-se i cridar l’ambulància, el seu monitor i la socorrista van comprovar, en menys de 30 segons, que es tractava d’una parada “ja que la nena tenia les pupil·les dilatades i cap tó de musculació”. Tal com assenyala la socorrista “el monitor va començar a aplicar el massatge cardíac que marca el protocol, uns exercicis de recuperació pulmonar per enviar sang neta al cor i als pulmons”.

Poc més d’un minut després la nena ja tenia sobre el seu pit els elèctrodes pediàtrics del desfibril·lador que “a través de l’electrocardiograma previ que sempre realitza va detectar l’absència total de ritme cardíac”. Va ser llavors quan la socorrista va aplicar la primera descàrrega i que al final va resultar ser suficient. Als dos minuts el desfibril·lador va detectar que la petita havia recuperat el ritme cardíac, “tot i que la nena presentava un estat de semí inconsciència els exercicis de massatge cardíac es van mantenir”.

Als tres minuts una nova lectura del desfibril·lador extern semiautomàtic indicava que la nena havia recuperat el ritme i que podia passar a ocupar la posició lateral de seguretat. Als 10 minuts coincidint amb l’arribada de l’ambulància que li va administrar assistència mèdica urgent, la nena va trencar a plorar. Havia superat un episodi de mort cardíaca sobtada que sense la resposta dels professionals hagués tingut unes conseqüències fatals.

A continuació passem a detallar els errors del text:

1. Tenir les pupil·les dilatades poden estar motivades per moltes alteracions no relacionades amb la parada cardíaca així com la falta de to muscular. En qualsevol cas, per saber si una persona se li ha aturat el cor, ens centrarem en l’absència de respiració.
2. La paraula massatge cardíac, tot i que no és totalment incorrecta, hauria de ser substituïda per compressions toràciques. En qualsevol cas no són exercicis de recuperació pulmonar sinó que es tracta d’unes compressions manuals externes al cor amb l’objectiu principal de bombejar sang oxigenada al cervell, evitant d’aquesta manera temporal la mort de les seves cèl·lules.
3. Els desfibril·ladors a través dels seus elèctrodes, analitzen el ritme cardíac i només indica desfibril·lar si hi ha alguna activitat elèctrica desfibril·lable, Si el cor no té un ritme desfibril·lable, indica prosseguir amb les compressions toràciques amb l’esperança de revertir un estatus no desfibril·lable en un ritme que permeti la desfibril·lació del cor.
4. El desfibril·lador, en cap cas detecta quan hi ha ritme cardíac normal, el que detecta és que la situació és o no desfibril·lable i som nosaltres que ens hem d’adonar que la víctima ha recuperat el ritme cardíac a través de signes de vida com la recuperació de respiració i/o la recuperació, encara que sigui subtil, del coneixement
5. Si es “presenta un estat de semiinconscienia” valorarem la respiració per determinar si hem de mantenir les compressions cardíaques.

La Vanguardia 04/11/2014

Una jove cau des de set metres d’altura al fer-se una ‘selfie’ a Sevilla.

Què fer davant d’un greu traumatisme?

Protegir – Ens assegurem que podem acostar-nos a la víctima sense perill.

Avisar – Cridem alt i clar per alertar i que algú acudeixi on ens trobem nosaltres. Comprovem la consciència i respiració de la víctima (en el cas que ens ocupa la víctima no respirava), Demanem que algú truqui al 112 immediatament indicant que la víctima no respira, mentre nosaltres socorrem. Si no aconseguim que ningú ens ajudi, truquem al 112 nosaltres mateixos abans de socórrer.

Socórrer – Tot i que la víctima hagi pogut patir lesions greus a causa de la caiguda, hem de prioritzar l’arribada d’oxigen al seu cervell, d’aquesta manera la posaríem sobre el terra mirant cap amunt i iniciaríem de forma immediata les maniobres de reanimació (RCP) mentre demanem a algú que miri de localitzar un desfibril·lador per la zona, seguirem realitzant les compressions toràciques fins que arribi el desfibril·lador o l’ambulància medicalitzada. Si aconseguim un desfibril·lador de la zona, prioritzarem la seva utilització. L’encendrem i seguirem les instruccions que ens doni fins que arribi l’ambulància.

Hi ha situacions en què el dany és insalvable, com en el cas d’aquesta jove polonesa, que malgrat tots els esforços no es va poder fer res per la seva vida.