No more posts
consejos-curar-herida-primeros-auxilios.jpeg

6 febrer, 2023 Sin categorizar

Curar una ferida és un procés natural que passa al cos i que és essencial per a la correcta recuperació. No obstant això, la forma en què les ferides es curen poden afectar l’aparença i la funció de la pell, per la qual cosa és important proporcionar la millor cura possible.

Aquí hi ha unes pautes clau per ajudar a curar una ferida de manera efectiva:

  1. Neteja: La neteja és una part cabdal del procés de curació d’una ferida. Cal netejar la ferida amb aigua tèbia i sabó neutre suau, i esbandir amb aigua fresca. No utilitzeu alcohol o solucions amb alcohol, ja que poden irritar la pell i retardar la cicatrització.
  2. Protecció: Protegiu la ferida de la brutícia i els gèrmens aplicant una tireta o embenat net. Asseguri’s que la zona estigui neta i seca i que la tireta estigui ben ajustada per evitar danys addicionals a la ferida. És important que no apretin massa perquè el flux de sang sigui l’adequat.
  3. Elevació: Mantingui la ferida elevada per disminuir la inflamació i accelerar la curació. Això també ajuda a reduir el dolor.
  4. Canvi de tireta: Canviï la tireta regularment per mantenir-la neta i seca. També és important inspeccionar la ferida de cop per assegurar-se que estigui cicatritzant adequadament. Si no preveu embrutar-se és recomanable deixar la zona sense tapar afavorint la seva correcta ventilació.
  5. Tractament mèdic: Si la ferida és profunda o si hi ha signes d’infecció, com vermelló, dolor, febre o secreció, és important buscar atenció mèdica, així com si la ferida sospitem que necessiti ser tancada quirúrgicament. El metge pot receptar un antibiòtic o proporcionar altres mesures de tractament.

Consells addicionals que poden ajudar a curar una ferida:

  • Nutrició adequada: Una dieta equilibrada rica en proteïnes, vitamines i minerals son essencials per a una curació saludable de la ferida.
  • Eviteu fumar: El tabac retarda la curació de les ferides i augmenta el risc de complicacions.
  • Eviteu exposar la ferida a la llum solar: L’exposició a la llum solar pot retardar la cicatrització i causar taques permanents.
  • Mantingui la ferida seca: Eviteu submergir la ferida en aigua o exposar-la a la humitat, ja que això pot retardar la cicatrització i augmentar el risc d’infecció.

 


Damar_hamlin_paro_cardiaco.jpg

12 gener, 2023 Sin categorizar

La notícia de l’accident que va patir el jugador Damar Hamlin a la lliga de la NFL dels Estats Units, en rebre un fort impacte amb el jugador Tee Higgins després d’efectuar el placatge i que li va provocar una aturada cardíaca, torna a posar damunt la taula dos aspectes importants.

El primer és la perillositat dels cops durs que reben els jugadors de la NFL (Lliga de Futbol Americà) durant els partits, cops que poden arribar a provocar lesions traumàtiques molt greus, però també com hem vist en aquest cas, poden arribar a provocar una aturada cardíaca. Tot i que les proteccions que porten els jugadors són molt notables, es demostra que en alguns casos són insuficients.

En segon lloc, volem ressaltar la importància que el Suport Vital bàsic i avançat es realitzi el més ràpidament possible ja que la possibilitat de reanimació disminueix molt ràpidament si no es realitzen maniobres de forma precoç. El batec cardíac de Damar Hamlin es va restablir, gràcies a la ràpida actuació de l’equip sanitari del camp i va ser traslladat al Centre Mèdic de la Universitat de Califòrnia per sotmetre’s a més proves i tractament.

La importància de la RCP i la desfibril·lació precoç.

El cas sobre el qual avui parlem posa en evidència que la RCP (Reanimació Cardio Pulmonar) i la desfibril·lació precoç són clau per a un desenllaç de supervivència per a la víctima. Que l’atenció sanitària sigui immediata garanteix uns alts percentatges de supervivència i una bona conservació neurològica de la víctima.
Si bé no es pot saber amb exactitud, si l’atenció que va rebre Damar Hamlin s’hagués retardat, encara que fossin pocs minuts, segurament estaríem parlant d’un desenllaç fatal.
Les morts sobtades (aturades cardíaques no esperades) no només passen fent esport, les morts sobtades es poden donar en qualsevol lloc, en qualsevol moment i en persones d’edats molt dispars.

Espanya està lluny de tenir una bona implantació de desfibril·ladors

Als països nòrdics, que tenen una proporció de DEAS (Desfibril·ladors semiautomàtics) molt superior al nostre, sumat al seu alt índex de coneixement de les maniobres de Reanimació Cardio Pulmonar, l’índex de persones reanimades arriba a ser de fins a un 30%, molt lluny del 5-10% del nostre país amb una implementació molt baixa de desfibril·ladors i amb un alt índex de la població que NO coneix les maniobres de RCP.

És important sensibilitzar la població perquè augmenti els seus coneixements en suport vital bàsic i en l’ús del desfibril·lador.

Esperem que a poc a poc la cardio protecció vagi guanyant terreny, que l’accés a un desfibril·lador automàtic (DEA) sigui cada dia més fàcil, i sobretot que la població sàpiga que pot utilitzar-los sense risc de fer cap dany a la víctima.


desfibrilador-cadiz-barcelona.jpg

13 setembre, 2022 Sin categorizar

Fins fa uns anys quan algú patia una aturada cardíaca les probabilitats de supervivència eren molt baixes. Si bé les maniobres de reanimació ja estaven descrites i les compressions cardíaques ja eren la tècnica que s’utilitzava, faltava que l’ús del desfibril·ladors automàtics o semiautomàtics (DEA) s’anés estenent i l’accés a aquests aparells fossin d’accés públic.

Tot i que la implementació dels DEA cada vegada és més gran, encara falta molt a fer. Les imatges del partit del Barça al camp del Cadis on es veu un jugador corrent per fer arribar un desfibril·lador que portava l’equip mèdic del F.C. BARCELONA i tirant-lo a les grades on un aficionat havia patit un atac cardíac, va posar en evidència que, o no hi havia un desfibril·lador d’accés ràpid a les grades o que si n’hi havia un,  no estava prou senyalitzat i visible.

La realitat és que la implementació dels *DEAs continua sent un tràmit legal a complir per moltes empreses, entitats, organitzacions o ens públics i una vegada instal·lats, el manteniment i la senyalització són molt deficitaris. Aquest aficionat del Cadis, per sort i gràcies a la bona actuació dels equips d’emergència va poder arribar a l’hospital per poder ser atès, però ens hauria de fer reflexionar sobre la necessitat de millorar la instal·lació de desfibril·ladors i sobretot de com traslladar a la població que l’ús d’aquests aparells és la clau,  perquè les persones que pateixen una aturada cardíaca extra hospitalària tinguin possibilitats de sobreviure a una urgència tant greu.


que-es-desfibrilador-1200x800.jpg

29 setembre, 2021 Cardioprotecció

¿Què es un desfibril·lador?

Un desfibril·lador és un equip electrònic que serveix per restablir el ritme cardíac normal mitjançant l’aplicació d’una descàrrega elèctrica. El desfibril·lador actua quant el cor comença a fibril·lar per tornar-lo al seu ritme cardíac habitual. Trobem diferents tipus de desfibril·lador, externs, implantables, manuals, automàtics… En el cas dels DESA (Desfibril·lador extern semiautomàtic), van acompanyats per un estoig protector i una cabina per resguardar-los, i estan senyalitzats amb un cartell desfibril·lador de color verd molt visual que indica la localització d’aquest. En trobar-se en molts casos en llocs públics és essencial poder localitzar-los el més ràpid possible en cas de necessitar-se’n l’ús.

Com funciona un desfibril·lador extern semiautomàtic?

El primer pas és localitzar i anar a buscar el desfibril·lador a la cabina corresponent, que ha d’estar senyalitzada amb un cartell de desfibril·lador de color verd amb les sigles DESA i un símbol amb un cor. Un cop el tinguem a les nostres mans ens dirigim cap al lloc on es trobi la víctima a qui se li ha d’estar realitzant les maniobres de RCP. En segon lloc posem en marxa el desfibril·lador mitjançant el botó d’encesa en cas de ser necessari i mentre s’estan realitzant les maniobres corresponents col·locarem els elèctrodes al pit nu i rasurat (si cal) del pacient seguint les instruccions que indicarà el propi desfibril·lador, un a la part dreta del tòrax sota la clavícula, i el segon, a la part esquerra, sota el pit, a la zona de les costelles. Arribats a aquest punt hem de deixar d’aplicar les maniobres de RCP, una cosa que el mateix desfibril·lador ens indicarà i aquest de forma automàtica analitzarà el ritme cardíac de la víctima. A partir d’aquest punt el desfibril·lador ens indicarà si hem d’ aplicar una descàrrega, la qual cosa es realitzarà mitjançant el botó de descàrrega que hi ha en el propi desfibril·lador o bé hem de seguir amb les maniobres RCP. El desfibril·lador ens anirà donant instruccions de forma periòdica mentre no arriben els serveis d’emergència i si hem de continuar amb les maniobres o ha d’aplicar mes descàrregues. És molt important seguir amb les tècniques de reanimació fins a recuperar la normalitat de la víctima o fins l’arribada dels serveis d’emergència.

El desfibril·lador ens anirà donant instruccions de forma periòdica mentre no arriben els serveis d’emergència i si hem de continuar amb les maniobres o ha d’aplicar mes descàrregues. És molt important seguir amb les tècniques de reanimació fins a recuperar la normalitat de la víctima o fins l’arribada dels serveis d’emergència.

Tipus de desfibril·lador

Manuals: Aquest tipus de desfibril·ladors només pot ser usat per personal sanitari format i qualificat donada la seva complexitat.

 

Automàtics o DEA:

Tipus de desfibril·lador Es tracta dels primers desfibril·ladors externs que van començar a utilitzar-se. Aquests tipus de desfibril·ladors apliquen la descàrrega passi el que passi al seu voltant, la qual cosa resulta molt perillosa per a la persona que assisteix a la víctima. Cada vegada estan més en desús per aquest aspecte, però la seva terminologia DEA es continua utilitzant, ja que eren els únics desfibril·ladors externs utilitzats antigament.

Semiautomàtics:

Es tracta d’un tipus de desfibril·ladors d’ús públic, són dispositius que requereixen poca capacitació per la seva utilització per part de l’usuari. L’aparell ens va indicant els passos a seguir mitjançant instruccions sonores i visuals. El desfibril·lador semiautomàtic realitza un diagnòstic del ritme cardíac i va donant informació de com actuar en funció d’aquest. És un tipus de desfibril·lador que és capaç de realitzar diverses descàrregues segons l’estat del pacient. És de fàcil funcionament i pot ser utilitzat per qualsevol persona que hagi rebut una formació bàsica prèvia. Els DESA tenen una forma quadricular, generalment disposen dels següents elements: Botó d’ encesa, elèctrodes, mitjançant els quals s’aplicaran les descàrregues, instruccions visuals de com procedir en el seu ús; un altaveu que facilitarà instruccions per al seu ús i un botó per aplicar la descàrrega quant ens ho indiqui. Actualment podem trobar aquests tipus de desfibril·ladors semiautomàtics en empreses, aeroports, col·legis, museus o llocs de gran aforament. La seva nomenclatura és DESA, tot i que moltes vegades s’utilitza l’antiga de DEA.

Desfibril·lador automàtic implantable:

Hi ha un altre tipus de desfibril·lador automàtic que és el DAI, el desfibril·lador automàtic implantable és un dispositiu que pot implantar-se a l’interior del cos i capaç de realitzar una desfibril·lació de forma automàtica.

Monofàsics:

Són aquells desfibril·ladors que utilitzen una corrent en una sola direcció, això implica una alta descàrrega en tres xocs de 200, 300 i 360 joules.

Bifàsics:

Els desfibril·ladors bifàsics efectuen una corrent doble, és a dir, canvia de polaritat durant el xoc. Aquests desfibril·ladors administren un total de 3 xocs, però a diferència dels desfibril·ladors monofàsics, aquests xocs són els tres uniformes amb una energia de 150 joules. Els desfibril·ladors bifàsics compten amb una tecnologia més avançada que permet més control i un menor dany miocardíac. Aquests desfibril·ladors són més eficaços i tenen una menor despesa en energia. A banda dels diferents tipus de desfibril·lador també trobem diferents tipus de cabines. Les cabines són les caixes on es guarden els DESA (Desfibril·lador extern semiautomàtic) per evitar que es malmetin i protegir-los en estar a l’exterior. Podem trobar cabines amb alarma d’obertura, completament tancades i protegides o parcialment segellades per a un accés més fàcil. També podem trobar cabines geo localitzades i amb avís als serveis d’emergència amb un telèfon que contacta amb el 112 quan aquest ha de ser utilitzat.

Com fer servir un desfibril·lador en cas d’emergència?

Tres passos fonamentals en el cas de trobar-te davant d’una situació que impliqui la possible necessitat d’un desfibril·lador semiautomàtic:

  1. Protegir
  2. Avisar
  3. Socórrer

Un cop la víctima estigui protegida i algú li estigui practicant la RCP, (Reanimació Cardiopulmonar) avisarem al 112 mentre anem a buscar el desfibril·lador. Com estan identificats els DESA? (desfibril·lador semiautomàtic) Tots els desfibril·ladors públics han d’estar senyalitzats amb un cartell verd amb les sigles DEA o DESA i un cor. Un cop tenim el desfibril·lador a les nostres mans el portarem fins al lloc on hi hagi la víctima. Quant arribi el desfibril·lador al mateix lloc on hi ha la víctima, procedirem al seu ús, mentre una altra persona segueix practicant la RCP, obrim l’estoig i col·loquem els pegats (elèctrodes) al pit del pacient seguint les instruccions que ens dona el propi desfibril·lador. El pit de la víctima ha d’estar nu, en el cas de trobar-nos pèls al pit de la víctima hauríem de fer servir el KIT RCP, adjunt al DESA, on trobarem una rasuradora tipus maquineta d’afaitar que ens permetrà eliminar els pèls del pit de la víctima, en cas de no poder despullar el pacient dins del KIT RCP també trobarem unes tisores per tallar la roba. Podem trobar-nos davant d’una situació la qual mai abans hàgim hagut d’afrontar, però hem de mantenir la calma atès que el propi desfibril·lador ens ha d’indicar en tot moment el que cal fer, fins i tot amb la RCP. Un cop estiguin els elèctrodes enganxats al pit, el desfibril·lador ens indicarà com procedir. En primer lloc, haurem de separar-nos de la víctima perquè aquest pugui realitzar un anàlisi del ritme cardíac. En segon lloc, el desfibril·lador ens indicarà si hem de seguir amb la RCP o procedirà a realitzar una descàrrega. És molt important recordar que només en cas que el desfibril·lador detecti que la descàrrega sigui necessària aquesta es realitzarà. Arribats a aquest punt haurem de seguir les indicacions del desfibril·lador fins que arribin els serveis d’emergència.

Podem resumir que els desfibril·ladors semiautomàtics que estan exposats al públic són d’ús fàcil i donen unes instruccions clares i constants a la persona que l’ha de fer servir.

Quin preu té un desfibril·lador?

Els desfibril·ladors es poden comprar, llogar o bé fer un rènting. Si vols saber el preu d’un desfibril·lador, contacta amb nosaltres i et farem un estudi gratuït. Des de CuraSana cobrim tots aquests serveis de forma integral amb assessorament i adaptació dels espais per a la cardioprotecció. Troba el teu desfibril·lador al millor preu i amb el millor servei.

Quina normativa hi ha sobre els desfibril·ladors?

En relació a la normativa vigent, existeix una normativa en funció de cada comunitat autònoma, aquesta s’ encarrega de regularitzar i normalitzar l’ús dels desfibril·ladors en espais cardioprotegits així com els processos de formació requerits per al seu ús.


young-swimmer-2494904_1920-1200x899.jpg

22 abril, 2021 Sin categorizar

 

Notícia publicada per La Vanguardia.

El passat febrer els professionals del Club Natació Sant Andreu van poder comprovar en primera persona de l’eficàcia del servei integral de cardioprotecció. Una nena de 10 anys, participant en un curset de natació, va patir una parada cardíaca sobtada en l’escalfament previ fora de la piscina.

Després de desplomar-se i cridar l’ambulància, el seu monitor i la socorrista van comprovar, en menys de 30 segons, que es tractava d’una parada “ja que la nena tenia les pupil·les dilatades i cap musculació”. Tal com assenyala la socorrista “el monitor va començar a aplicar el massatge cardíac que marca el protocol, uns exercicis de recuperació pulmonar per enviar sang neta al cor i als pulmons”.

Poc més d’un minut després la nena ja tenia sobre el seu pit els elèctrodes pediàtrics del desfibril·lador que “a través de l’electrocardiograma previ que sempre realitza va detectar l’absència total de ritme cardíac”. Va ser llavors quan la socorrista va aplicar la primera descàrrega i que al final va ser suficient. Als dos minuts el desfibril·lador va detectar que la petita havia recuperat el ritme cardíac, “tot i que la nena presentava un estat de semi inconsciència els exercicis de massatge cardíac es van mantenir”.

Als tres minuts una nova lectura del desfibril·lador extern semiautomàtic assenyalava que la nena havia recuperat el ritme i que podia passar a ocupar la posició lateral de seguretat. Als 10 minuts coincidint amb l’arribada de l’ambulància que li va donar assistència mèdica urgent, la nena va trencar a plorar. Havia superat un episodi de mort cardíaca sobtada que sense la resposta dels professionals hagués tingut unes conseqüències fatals.

Pots trobar els errors del text ?

A continuació passem a detallar els errors del text:

  • Tenir les pupil·les dilatades no poden estar motivades per moltes alteracions no relacionades amb la parada cardíaca així com la falta de to muscular. En qualsevol cas, per saber si una persona se li ha aturat el cor, ens centrarem en l’absència de respiració.
  • La paraula massatge cardíac, tot i que no és totalment incorrecta, hauria de ser substituïda per compressions toràciques. En qualsevol cas no són exercicis de recuperació pulmonar sinó que es tracta d’unes compressions manuals externes al cor amb l’objectiu principal de bombejar sang oxigenada al cervell, evitant d’aquesta manera temporalment la mort de les seves cèl·lules.
  • Els desfibril·ladors a través dels seus elèctrodes, analitzen el ritme cardíac i només indiquen desfibril·lar si hi ha alguna activitat elèctrica desfibril·lable, Si el cor no té un ritme desfibril·lable, indica continuar amb les compressions toràciques amb l’esperança de revertir un estatus no desfibril·lable en un ritme que permeti la desfibril·lació del cor.
  • El desfibril·lador, en cap cas detecta quan hi ha ritme cardíac normal, el que detecta és que la situació és o no desfibril·lable i som nosaltres que ens hem d’adonar que la víctima ha recuperat el ritme cardíac a través de signes de vida com la recuperació de respiració i/o la recuperació, encara que sigui subtil, del coneixement.
  • Si es “presenta un estat de semiinconscienia” valorarem la respiració per determinar si hem de mantenir les compressions cardíaques.

first-aid-1253140_1280-1200x900.jpg

29 novembre, 2017 Primeros Auxilios

Diari de Mallorca- Dimecres 10/06/2015

Un estranger de 53 anys mor ennuegat al menjador d’un hotel a Platja de Palma

Un estranger de 53 anys d’edat va morir ahir al migdia en ennuegar-se quan menjava en un hotel on estava allotjat a la Platja de Palma. L’afectat es va sentir indisposat mentre es trobava al menjador de l’establiment i finalment va morir. La Policia investiga el cas i un forense també va acudir al lloc.

Què fer en cas d’obstrucció de les vies respiratòries?

Ens trobem davant una víctima d’obstrucció total de la via aèria, és a dir, una persona que no pot respirar perquè un tros d’aliment obstrueix de manera total la via respiratòria. Una persona en aquestes circumstàncies, sense respirar, disposa de poc temps (com a molt dos minuts) abans de perdre el coneixement i defallir, per això hem d’actuar de manera ràpida.

  1. Primer ens assegurem que podem acostar-nos de manera segura i li direm alt i clar que estem formats i que anem a ajudar-lo amb la finalitat que ens permeti fer-ho.
  2. Ens posem al seu costat, inclinant el cap cap avall, procurant que el cap quedi per sota de l’esquena, i apliquem cinc cops efectius a l’esquena, entre les dues escàpules amb la mà oberta per tal que les ones generades moguin el tros de menjar, en cas que no siguin cops productius, hem de procedir a aplicar cinc vegades la maniobra de Heimlich.

Com realitzar la maniobra de Heimlich?

  1. Ens col·loquem darrere de la víctima i rodejant-la amb els nostres braços, col·loquem el nostre puny tancat en contacte amb la pell de la víctima entre el seu esternó i el seu melic, fent un sol moviment cap a dins i cap amunt amb intensitat. Si no funciona i la víctima segueix en peu, tornem a realitzar els cinc cops efectius entre les escàpules seguits per altres cinc maniobres de Heimlich.
  2. Si no aconseguim desobstruir-lo i perd la consciència, el tombem a terra boca amunt i procedim a realitzar les compressions toràciques, mentre demanem a algú que truqui al 112 indicant que hi ha una persona sense respiració i a una segona persona que localitzi un desfibril·lador. En el cas que estiguem sols prioritzarem la trucada i si el desfibril·lador es troba a prop, la seva aproximació.

hands-984032_1280-1200x800.jpg

18 octubre, 2017 Sin categorizar

BUSCA ELS ERRORS

La Vanguardia-Dimarts 7/04/2015

El passat mes de febrer els professionals del Club Natació Sant Andreu van poder comprovar en primera persona de l’eficàcia del servei integral de cardioprotecció. Una nena de 10 anys, participant en un curset de natació, va tenir una parada cardíaca sobtada durant l’escalfament previ fora de la piscina.

Després de desplomar-se i cridar l’ambulància, el seu monitor i la socorrista van comprovar, en menys de 30 segons, que es tractava d’una parada “ja que la nena tenia les pupil·les dilatades i cap tó de musculació”. Tal com assenyala la socorrista “el monitor va començar a aplicar el massatge cardíac que marca el protocol, uns exercicis de recuperació pulmonar per enviar sang neta al cor i als pulmons”.

Poc més d’un minut després la nena ja tenia sobre el seu pit els elèctrodes pediàtrics del desfibril·lador que “a través de l’electrocardiograma previ que sempre realitza va detectar l’absència total de ritme cardíac”. Va ser llavors quan la socorrista va aplicar la primera descàrrega i que al final va resultar ser suficient. Als dos minuts el desfibril·lador va detectar que la petita havia recuperat el ritme cardíac, “tot i que la nena presentava un estat de semí inconsciència els exercicis de massatge cardíac es van mantenir”.

Als tres minuts una nova lectura del desfibril·lador extern semiautomàtic indicava que la nena havia recuperat el ritme i que podia passar a ocupar la posició lateral de seguretat. Als 10 minuts coincidint amb l’arribada de l’ambulància que li va administrar assistència mèdica urgent, la nena va trencar a plorar. Havia superat un episodi de mort cardíaca sobtada que sense la resposta dels professionals hagués tingut unes conseqüències fatals.

A continuació passem a detallar els errors del text:

  1. Tenir les pupil·les dilatades poden estar motivades per moltes alteracions no relacionades amb la parada cardíaca així com la falta de to muscular. En qualsevol cas, per saber si una persona se li ha aturat el cor, ens centrarem en l’absència de respiració.
  2. La paraula massatge cardíac, tot i que no és totalment incorrecta, hauria de ser substituïda per compressions toràciques. En qualsevol cas no són exercicis de recuperació pulmonar sinó que es tracta d’unes compressions manuals externes al cor amb l’objectiu principal de bombejar sang oxigenada al cervell, evitant d’aquesta manera temporal la mort de les seves cèl·lules.
  3. Els desfibril·ladors a través dels seus elèctrodes, analitzen el ritme cardíac i només indica desfibril·lar si hi ha alguna activitat elèctrica desfibril·lable, Si el cor no té un ritme desfibril·lable, indica prosseguir amb les compressions toràciques amb l’esperança de revertir un estatus no desfibril·lable en un ritme que permeti la desfibril·lació del cor.
  4. El desfibril·lador, en cap cas detecta quan hi ha ritme cardíac normal, el que detecta és que la situació és o no desfibril·lable i som nosaltres que ens hem d’adonar que la víctima ha recuperat el ritme cardíac a través de signes de vida com la recuperació de respiració i/o la recuperació, encara que sigui subtil, del coneixement
  5. Si es “presenta un estat de semiinconscienia” valorarem la respiració per determinar si hem de mantenir les compressions cardíaques.

high-rise-building-2910536_1280-1200x800.jpg

6 setembre, 2017 Sin categorizar

La Vanguardia 04/11/2014

Una jove cau des de set metres d’altura al fer-se una ‘selfie’ a Sevilla.

Què fer davant d’un greu traumatisme?

Protegir – Ens assegurem que podem acostar-nos a la víctima sense perill.

Avisar – Cridem alt i clar per alertar i que algú acudeixi on ens trobem nosaltres. Comprovem la consciència i respiració de la víctima (en el cas que ens ocupa la víctima no respirava), Demanem que algú truqui al 112 immediatament indicant que la víctima no respira, mentre nosaltres socorrem. Si no aconseguim que ningú ens ajudi, truquem al 112 nosaltres mateixos abans de socórrer.

Socórrer – Tot i que la víctima hagi pogut patir lesions greus a causa de la caiguda, hem de prioritzar l’arribada d’oxigen al seu cervell, d’aquesta manera la posaríem sobre el terra mirant cap amunt i iniciaríem de forma immediata les maniobres de reanimació (RCP) mentre demanem a algú que miri de localitzar un desfibril·lador per la zona, seguirem realitzant les compressions toràciques fins que arribi el desfibril·lador o l’ambulància medicalitzada. Si aconseguim un desfibril·lador de la zona, prioritzarem la seva utilització. L’encendrem i seguirem les instruccions que ens doni fins que arribi l’ambulància.

Hi ha situacions en què el dany és insalvable, com en el cas d’aquesta jove polonesa, que malgrat tots els esforços no es va poder fer res per la seva vida.


body-116585_1280.jpg

La Vanguardia 02/12/2014
Un guàrdia urbà salva la vida d’un passatger dels Ferrocarrils després de fer servir un desfibril·lador que va agafar en una farmàcia.

Què fer davant d’una persona sense consciència ni respiració?

Perquè una persona que no respira pugui sobreviure, és imprescindible que es donin tots els esglaons de la Cadena de Supervivència.

TRUCAR AL 112 – REANIMACIÓ – DESFIBRIL·LACIÓ – HOSPITALITZACIÓ

Passos a seguir davant d’una persona que ha patit un infart

  1. Protegir – Ens assegurem que podem acostar-nos a la víctima sense perill.
  2. Avisar – Comprovem la consciència de la víctima i cridem alt i clar per alertar que algú s’acosti on ens trobem nosaltres. Després de comprovar que no respira, demanarem a algú que truqui al 112 immediatament indicant la falta de respiració, mentre nosaltres socorrem. Si no aconseguim que ningú ens ajudi, trucarem al 112 nosaltres mateixos abans de socórrer.
  3. Socórrer – Tot i que la víctima hagi pogut patir lesions greus a causa de la caiguda, hem de prioritzar l’arribada d’oxigen al seu cervell, d’aquesta manera la posaríem sobre el terra mirant cap amunt i iniciaríem de manera immediata les maniobres de reanimació (RCP) mentre demanem a algú que tracti de localitzar un desfibril·ladorper la zona, seguirem realitzant les compressions toràciques fins que arribi el desfibril·lador o l’ambulància medicalitzada. Si aconseguim un desfibril·lador per la zona, prioritzarem la seva utilització. El posarem en funcionament i seguirem les instruccions que ens doni fins que arribi l’ambulància.

Després de la realització de les compressions toràciques seguides de la utilització del Desfibril·lador localitzat en una farmàcia propera a l’estació del Ferrocarril, la víctima va recuperar el ritme cardíac i va poder ser traslladat a l’hospital on el van operar amb èxit.


aed-720641_1280-1200x798.jpg

14 setembre, 2016 Cardioprotecció

LA VANGUARDIA 29/06/2014

Un brasiler mor d’un infart per la tensió Brasil-Xile : Un aficionat brasiler de 69 anys va morir durant el partit que enfrontava el Brasil i Xile al Mundial 2014 d’un infart causat per la tensió acumulada.

Què haguéssim fet si estiguéssim veient el partit i presenciat l’emergència?

Primer demanar a algú que truqués a emergències (112 a Espanya) mentre ens apropem a la víctima comprovant el seu estat de consciència i respiració, com en el cas real, la víctima va deixar de respirar. En aquell moment demanaríem a algú que busqués un desfibril·lador per les immediacions del bar mentre iniciaríem les maniobres de Reanimació Cardio Pulmonar (RCP) per mantenir el cervell de la víctima irrigat esperant el desfibril·lador i l’ambulància. Quan arribi el desfibril·lador serà de prioritària la seva utilització.

RECORDA: Davant d’una víctima sense consciència ni respiració, hem d’avisar immediatament al 112 mentre iniciem les maniobres de reanimació i mirem de localitzar un desfibril·lador.


curasana-logo-white

A Curasana dediquem els nostres esforços als Primers Auxilis i a la Cardioprotecció.
Curasana neix de la Sensibilitat pels Primers Auxilis així com de la Responsabilitat Social.