El teu desfibrilador està preparat per respondre a una emergència en aquest moment?

Instal·lar un desfibrilador extern semiautomàtic (DESA) a la teva empresa o instal·lació és un pas crucial per a la seguretat corporativa, però no n’hi ha prou amb adquirir-lo i oblidar-se’n. Com qualsevol equip mèdic de vital importància, requereix un seguiment tècnic i un control periòdic per garantir que funcioni sense fallades quan cada segon compta.

A continuació, detallem els 5 errors més comuns que cometen les organitzacions després d’adquirir un desfibrilador i com evitar-los per mantenir l’equip sempre disponible.

1. Permetre que els consumibles caduquin

Dos dels errors més habituals i greus responen a l’oblit de l’estat dels pegats (elèctrodes) i les bateries. Tots dos elements tenen una vida útil limitada i perden eficàcia amb el temps. És imprescindible programar revisions periòdiques per substituir-los abans de la data de venciment, seguint estrictament les especificacions del fabricant.

2. Ubicar l’equip en un lloc inaccessible o mal senyalitzat

Tenir un DESA no serveix de res si ningú sap on es troba o si l’accés a aquest està bloquejat en una situació de crisi. La visibilitat i l’accessibilitat són tan crítiques com el mateix funcionament de l’aparell. La senyalització ha de ser clara, intuïtiva i estar situada en un punt estratègic de les instal·lacions.

3. Exposar l’equip al sol directe o a temperatures extremes

El lloc físic on s’instal·la el desfibrilador afecta de manera directa els seus components. L’exposició prolongada a la radiació solar directa i a la calor extrema degrada la carcassa, afecta els circuits electrònics i accelera la descàrrega de les bateries, reduint dràsticament la seva vida útil.

4. Prescindir d’un servei de manteniment professional

Creure que la compra inicial de l’equip en garanteix la disponibilitat permanent és un error entès. Tot espai cardioprotegit requereix, com a mínim, un manteniment tècnic anual especialitzat. Un servei professional s’encarrega de verificar l’estat intern del programari, els cicles d’autochequeig i la calibratge de l’equip.

5. Ignorar el control periòdic i el registre de revisions

No comptar amb un protocol intern de supervisió deixa l’equip desprotegit davant qualsevol anomalia imprevista entre inspeccions anuals. Assignar la responsabilitat de la supervisió visual i registrar els venciments en un calendari preventiu és essencial per reaccionar a temps davant qualsevol alerta tècnica.

Garantir l’operativitat d’un desfibrilador és una responsabilitat contínua que salva vides. Un pla de manteniment adequat i la correcta gestió dels equips protegeixen tant els teus col·laboradors com la teva inversió.

El teu equip està al dia? Contacta amb nosaltres per revisar les teves instal·lacions i assegurar un entorn corporatiu 100% cardioprotegit.

Cada dia compartim espais amb desenes de persones: a la feina, al carrer, en un centre comercial, al gimnàs o fins i tot a casa. Però, t’has plantejat mai què faries si una persona es desplomés sobtadament davant teu?

Com et sentiries en aquell moment?

És molt probable que apareguessin sentiments com la por, els nervis, la incertesa, l’angoixa o fins i tot el bloqueig. És una reacció completament normal davant d’una situació tan crítica, sobretot quan la vida d’una altra persona pot dependre de la rapidesa amb què s’actua.

La realitat és que la majoria de la població no sap com reaccionar davant d’una aturada cardíaca. Moltes persones tenen por d’equivocar-se, pensen que poden fer més mal que bé o creuen que utilitzar un desfibril·lador és una tasca reservada exclusivament als professionals sanitaris.

Aquests dubtes i aquesta manca de formació fan que, massa sovint, es perdin uns minuts que poden ser determinants. En una aturada cardíaca, cada minut que passa sense iniciar la reanimació cardiopulmonar (RCP) i sense utilitzar un desfibril·lador quan està indicat disminueix considerablement les possibilitats de supervivència.

Per això, la formació en suport vital bàsic és molt més que un curs: és una eina que dona seguretat, confiança i capacitat d’actuació. Aprendre a reconèixer una emergència, avisar correctament el 112, iniciar les maniobres de RCP i utilitzar un desfibril·lador són coneixements que qualsevol persona pot adquirir.

No cal ser professional sanitari per salvar una vida, cal estar preparat per actuar quan algú més ho necessita.

Perquè mai sabem quan ens podem trobar davant d’una situació com aquesta. Però sí que podem decidir si volem estar preparats per fer el pas que pot marcar la diferència.

En una situació d’emergència, actuar amb rapidesa és important, però fer-ho correctament encara ho és més. Alguns errors, tot i fer-se amb la millor intenció, poden agreujar l’estat de la víctima o retardar l’arribada de l’ajuda necessària.

Aquests són cinc dels errors més habituals en primers auxilis i com evitar-los.

1. No trucar al 112 immediatament

És freqüent intentar valorar la situació o solucionar el problema abans de demanar ajuda. No obstant això, en una emergència mèdica el temps és un factor determinant.

Activar el 112 des del primer moment permet mobilitzar els serveis d’emergència com més aviat millor. A més, els operadors poden oferir instruccions clares sobre què fer fins a l’arribada dels professionals.

Recorda: davant de qualsevol situació greu o de dubte, el primer pas és trucar al 112.

2. Moure la víctima sense que sigui necessari

Després d’una caiguda, un accident de trànsit o qualsevol traumatisme, moure la persona lesionada pot empitjorar lesions internes o provocar danys a la columna vertebral.

La víctima només s’ha de moure si existeix un risc imminent per a la seva seguretat, com ara un incendi, una explosió, fum o qualsevol altre perill que pugui posar en risc la seva vida.

En la resta de situacions, és preferible mantenir-la immòbil i esperar l’arribada dels serveis d’emergència.

3. Donar aigua, aliments o medicació a una persona inconscient o amb alteració de la consciència

Moltes persones ofereixen aigua, sucre o aliments amb la intenció d’ajudar. Tanmateix, si la persona està inconscient, molt marejada o no pot empassar correctament, existeix un alt risc d’ennuegament o d’aspiració del contingut cap als pulmons.

Fins que la persona no estigui plenament conscient i pugui empassar amb normalitat, no s’ha de donar res per via oral.

4. No iniciar la RCP per por de fer mal

La por a equivocar-se és una de les principals causes per les quals moltes persones no actuen davant d’una aturada cardiorespiratòria.

Quan una persona no respon i no respira amb normalitat, cada minut sense maniobres de reanimació redueix significativament les possibilitats de supervivència.

La seqüència correcta és clara:

• Trucar al 112.
• Demanar un desfibril·lador extern automàtic (DEA), si n’hi ha un de disponible.
• Iniciar immediatament la reanimació cardiopulmonar (RCP) seguint les indicacions dels serveis d’emergència o la formació rebuda.

En aquests casos, actuar és molt millor que no fer res.

5. Utilitzar incorrectament el botiquí o aplicar remeis casolans

Encara avui és habitual aplicar alcohol sobre les ferides, posar gel directament sobre la pell, utilitzar cremes en cremades recents o recórrer a altres remeis casolans sense evidència.

Aquestes pràctiques poden retardar la curació o agreujar la lesió.

En general, la millor actuació és:

• Netejar la ferida amb aigua quan sigui indicat.
• Cobrir-la amb un apòsit, si hi ha risc d’infecció, amb la ferida neta i seca.
• Refredar les cremades amb aigua corrent temperada (no amb gel).
• Sol·licitar assistència sanitària quan la gravetat de la lesió ho requereixi.

La millor eina és la formació

Saber què fer és important, però també ho és saber què no s’ha de fer. Una actuació adequada durant els primers minuts d’una emergència pot contribuir a reduir complicacions i augmentar les possibilitats de recuperació de la víctima.

La formació en primers auxilis proporciona els coneixements i la confiança necessaris per actuar amb seguretat, eficàcia i responsabilitat quan cada segon compta.

Curar una ferida és un procés natural que passa al cos i que és essencial per a la correcta recuperació. No obstant això, la forma en què les ferides es curen poden afectar l’aparença i la funció de la pell, per la qual cosa és important proporcionar la millor cura possible.

Aquí hi ha unes pautes clau per ajudar a curar una ferida de manera efectiva:

1. Neteja: La neteja és una part cabdal del procés de curació d’una ferida. Cal netejar la ferida amb aigua tèbia i sabó neutre suau, i esbandir amb aigua fresca. No utilitzeu alcohol o solucions amb alcohol, ja que poden irritar la pell i retardar la cicatrització.
2. Protecció: Protegiu la ferida de la brutícia i els gèrmens aplicant una tireta o embenat net. Asseguri’s que la zona estigui neta i seca i que la tireta estigui ben ajustada per evitar danys addicionals a la ferida. És important que no apretin massa perquè el flux de sang sigui l’adequat.
3. Elevació: Mantingui la ferida elevada per disminuir la inflamació i accelerar la curació. Això també ajuda a reduir el dolor.
4. Canvi de tireta: Canviï la tireta regularment per mantenir-la neta i seca. També és important inspeccionar la ferida de cop per assegurar-se que estigui cicatritzant adequadament. Si no preveu embrutar-se és recomanable deixar la zona sense tapar afavorint la seva correcta ventilació.
5. Tractament mèdic: Si la ferida és profunda o si hi ha signes d’infecció, com vermelló, dolor, febre o secreció, és important buscar atenció mèdica, així com si la ferida sospitem que necessiti ser tancada quirúrgicament. El metge pot receptar un antibiòtic o proporcionar altres mesures de tractament.

Consells addicionals que poden ajudar a curar una ferida:

• Nutrició adequada: Una dieta equilibrada rica en proteïnes, vitamines i minerals son essencials per a una curació saludable de la ferida.
• Eviteu fumar: El tabac retarda la curació de les ferides i augmenta el risc de complicacions.
• Eviteu exposar la ferida a la llum solar: L’exposició a la llum solar pot retardar la cicatrització i causar taques permanents.
• Mantingui la ferida seca: Eviteu submergir la ferida en aigua o exposar-la a la humitat, ja que això pot retardar la cicatrització i augmentar el risc d’infecció.

La notícia de l’accident que va patir el jugador Damar Hamlin a la lliga de la NFL dels Estats Units, en rebre un fort impacte amb el jugador Tee Higgins després d’efectuar el placatge i que li va provocar una aturada cardíaca, torna a posar damunt la taula dos aspectes importants.

El primer és la perillositat dels cops durs que reben els jugadors de la NFL (Lliga de Futbol Americà) durant els partits, cops que poden arribar a provocar lesions traumàtiques molt greus, però també com hem vist en aquest cas, poden arribar a provocar una aturada cardíaca. Tot i que les proteccions que porten els jugadors són molt notables, es demostra que en alguns casos són insuficients.

En segon lloc, volem ressaltar la importància que el Suport Vital bàsic i avançat es realitzi el més ràpidament possible ja que la possibilitat de reanimació disminueix molt ràpidament si no es realitzen maniobres de forma precoç. El batec cardíac de Damar Hamlin es va restablir, gràcies a la ràpida actuació de l’equip sanitari del camp i va ser traslladat al Centre Mèdic de la Universitat de Califòrnia per sotmetre’s a més proves i tractament.

La importància de la RCP i la desfibril·lació precoç.

El cas sobre el qual avui parlem posa en evidència que la RCP (Reanimació Cardio Pulmonar) i la desfibril·lació precoç són clau per a un desenllaç de supervivència per a la víctima. Que l’atenció sanitària sigui immediata garanteix uns alts percentatges de supervivència i una bona conservació neurològica de la víctima.
Si bé no es pot saber amb exactitud, si l’atenció que va rebre Damar Hamlin s’hagués retardat, encara que fossin pocs minuts, segurament estaríem parlant d’un desenllaç fatal.
Les morts sobtades (aturades cardíaques no esperades) no només passen fent esport, les morts sobtades es poden donar en qualsevol lloc, en qualsevol moment i en persones d’edats molt dispars.

Espanya està lluny de tenir una bona implantació de desfibril·ladors

Als països nòrdics, que tenen una proporció de DEAS (Desfibril·ladors semiautomàtics) molt superior al nostre, sumat al seu alt índex de coneixement de les maniobres de Reanimació Cardio Pulmonar, l’índex de persones reanimades arriba a ser de fins a un 30%, molt lluny del 5-10% del nostre país amb una implementació molt baixa de desfibril·ladors i amb un alt índex de la població que NO coneix les maniobres de RCP.

És important sensibilitzar la població perquè augmenti els seus coneixements en suport vital bàsic i en l’ús del desfibril·lador.

Esperem que a poc a poc la cardio protecció vagi guanyant terreny, que l’accés a un desfibril·lador automàtic (DEA) sigui cada dia més fàcil, i sobretot que la població sàpiga que pot utilitzar-los sense risc de fer cap dany a la víctima.

Fins fa uns anys quan algú patia una aturada cardíaca les probabilitats de supervivència eren molt baixes. Si bé les maniobres de reanimació ja estaven descrites i les compressions cardíaques ja eren la tècnica que s’utilitzava, faltava que l’ús del desfibril·ladors automàtics o semiautomàtics (DEA) s’anés estenent i l’accés a aquests aparells fossin d’accés públic.

Tot i que la implementació dels DEA cada vegada és més gran, encara falta molt a fer. Les imatges del partit del Barça al camp del Cadis on es veu un jugador corrent per fer arribar un desfibril·lador que portava l’equip mèdic del F.C. BARCELONA i tirant-lo a les grades on un aficionat havia patit un atac cardíac, va posar en evidència que, o no hi havia un desfibril·lador d’accés ràpid a les grades o que si n’hi havia un,  no estava prou senyalitzat i visible.

La realitat és que la implementació dels *DEAs continua sent un tràmit legal a complir per moltes empreses, entitats, organitzacions o ens públics i una vegada instal·lats, el manteniment i la senyalització són molt deficitaris. Aquest aficionat del Cadis, per sort i gràcies a la bona actuació dels equips d’emergència va poder arribar a l’hospital per poder ser atès, però ens hauria de fer reflexionar sobre la necessitat de millorar la instal·lació de desfibril·ladors i sobretot de com traslladar a la població que l’ús d’aquests aparells és la clau,  perquè les persones que pateixen una aturada cardíaca extra hospitalària tinguin possibilitats de sobreviure a una urgència tant greu.

Notícia publicada per La Vanguardia.

El passat febrer els professionals del Club Natació Sant Andreu van poder comprovar en primera persona de l’eficàcia del servei integral de cardioprotecció. Una nena de 10 anys, participant en un curset de natació, va patir una parada cardíaca sobtada en l’escalfament previ fora de la piscina.

Després de desplomar-se i cridar l’ambulància, el seu monitor i la socorrista van comprovar, en menys de 30 segons, que es tractava d’una parada “ja que la nena tenia les pupil·les dilatades i cap musculació”. Tal com assenyala la socorrista “el monitor va començar a aplicar el massatge cardíac que marca el protocol, uns exercicis de recuperació pulmonar per enviar sang neta al cor i als pulmons”.

Poc més d’un minut després la nena ja tenia sobre el seu pit els elèctrodes pediàtrics del desfibril·lador que “a través de l’electrocardiograma previ que sempre realitza va detectar l’absència total de ritme cardíac”. Va ser llavors quan la socorrista va aplicar la primera descàrrega i que al final va ser suficient. Als dos minuts el desfibril·lador va detectar que la petita havia recuperat el ritme cardíac, “tot i que la nena presentava un estat de semi inconsciència els exercicis de massatge cardíac es van mantenir”.

Als tres minuts una nova lectura del desfibril·lador extern semiautomàtic assenyalava que la nena havia recuperat el ritme i que podia passar a ocupar la posició lateral de seguretat. Als 10 minuts coincidint amb l’arribada de l’ambulància que li va donar assistència mèdica urgent, la nena va trencar a plorar. Havia superat un episodi de mort cardíaca sobtada que sense la resposta dels professionals hagués tingut unes conseqüències fatals.

Pots trobar els errors del text ?

A continuació passem a detallar els errors del text:

• Tenir les pupil·les dilatades no poden estar motivades per moltes alteracions no relacionades amb la parada cardíaca així com la falta de to muscular. En qualsevol cas, per saber si una persona se li ha aturat el cor, ens centrarem en l’absència de respiració.
• La paraula massatge cardíac, tot i que no és totalment incorrecta, hauria de ser substituïda per compressions toràciques. En qualsevol cas no són exercicis de recuperació pulmonar sinó que es tracta d’unes compressions manuals externes al cor amb l’objectiu principal de bombejar sang oxigenada al cervell, evitant d’aquesta manera temporalment la mort de les seves cèl·lules.
• Els desfibril·ladors a través dels seus elèctrodes, analitzen el ritme cardíac i només indiquen desfibril·lar si hi ha alguna activitat elèctrica desfibril·lable, Si el cor no té un ritme desfibril·lable, indica continuar amb les compressions toràciques amb l’esperança de revertir un estatus no desfibril·lable en un ritme que permeti la desfibril·lació del cor.
• El desfibril·lador, en cap cas detecta quan hi ha ritme cardíac normal, el que detecta és que la situació és o no desfibril·lable i som nosaltres que ens hem d’adonar que la víctima ha recuperat el ritme cardíac a través de signes de vida com la recuperació de respiració i/o la recuperació, encara que sigui subtil, del coneixement.
• Si es “presenta un estat de semiinconscienia” valorarem la respiració per determinar si hem de mantenir les compressions cardíaques.

BUSCA ELS ERRORS

La Vanguardia-Dimarts 7/04/2015

El passat mes de febrer els professionals del Club Natació Sant Andreu van poder comprovar en primera persona de l’eficàcia del servei integral de cardioprotecció. Una nena de 10 anys, participant en un curset de natació, va tenir una parada cardíaca sobtada durant l’escalfament previ fora de la piscina.

Després de desplomar-se i cridar l’ambulància, el seu monitor i la socorrista van comprovar, en menys de 30 segons, que es tractava d’una parada “ja que la nena tenia les pupil·les dilatades i cap tó de musculació”. Tal com assenyala la socorrista “el monitor va començar a aplicar el massatge cardíac que marca el protocol, uns exercicis de recuperació pulmonar per enviar sang neta al cor i als pulmons”.

Poc més d’un minut després la nena ja tenia sobre el seu pit els elèctrodes pediàtrics del desfibril·lador que “a través de l’electrocardiograma previ que sempre realitza va detectar l’absència total de ritme cardíac”. Va ser llavors quan la socorrista va aplicar la primera descàrrega i que al final va resultar ser suficient. Als dos minuts el desfibril·lador va detectar que la petita havia recuperat el ritme cardíac, “tot i que la nena presentava un estat de semí inconsciència els exercicis de massatge cardíac es van mantenir”.

Als tres minuts una nova lectura del desfibril·lador extern semiautomàtic indicava que la nena havia recuperat el ritme i que podia passar a ocupar la posició lateral de seguretat. Als 10 minuts coincidint amb l’arribada de l’ambulància que li va administrar assistència mèdica urgent, la nena va trencar a plorar. Havia superat un episodi de mort cardíaca sobtada que sense la resposta dels professionals hagués tingut unes conseqüències fatals.

A continuació passem a detallar els errors del text:

1. Tenir les pupil·les dilatades poden estar motivades per moltes alteracions no relacionades amb la parada cardíaca així com la falta de to muscular. En qualsevol cas, per saber si una persona se li ha aturat el cor, ens centrarem en l’absència de respiració.
2. La paraula massatge cardíac, tot i que no és totalment incorrecta, hauria de ser substituïda per compressions toràciques. En qualsevol cas no són exercicis de recuperació pulmonar sinó que es tracta d’unes compressions manuals externes al cor amb l’objectiu principal de bombejar sang oxigenada al cervell, evitant d’aquesta manera temporal la mort de les seves cèl·lules.
3. Els desfibril·ladors a través dels seus elèctrodes, analitzen el ritme cardíac i només indica desfibril·lar si hi ha alguna activitat elèctrica desfibril·lable, Si el cor no té un ritme desfibril·lable, indica prosseguir amb les compressions toràciques amb l’esperança de revertir un estatus no desfibril·lable en un ritme que permeti la desfibril·lació del cor.
4. El desfibril·lador, en cap cas detecta quan hi ha ritme cardíac normal, el que detecta és que la situació és o no desfibril·lable i som nosaltres que ens hem d’adonar que la víctima ha recuperat el ritme cardíac a través de signes de vida com la recuperació de respiració i/o la recuperació, encara que sigui subtil, del coneixement
5. Si es “presenta un estat de semiinconscienia” valorarem la respiració per determinar si hem de mantenir les compressions cardíaques.