Mort sobtada

BUSCA ELS ERRORS

La Vanguardia-Dimarts 7/04/2015

El passat mes de febrer els professionals del Club Natació Sant Andreu van poder comprovar en primera persona de l’eficàcia del servei integral de cardioprotecció. Una nena de 10 anys, participant en un curset de natació, va tenir una parada cardíaca sobtada durant l’escalfament previ fora de la piscina.

Després de desplomar-se i cridar l’ambulància, el seu monitor i la socorrista van comprovar, en menys de 30 segons, que es tractava d’una parada “ja que la nena tenia les pupil·les dilatades i cap tó de musculació”. Tal com assenyala la socorrista “el monitor va començar a aplicar el massatge cardíac que marca el protocol, uns exercicis de recuperació pulmonar per enviar sang neta al cor i als pulmons”.

Poc més d’un minut després la nena ja tenia sobre el seu pit els elèctrodes pediàtrics del desfibril·lador que “a través de l’electrocardiograma previ que sempre realitza va detectar l’absència total de ritme cardíac”. Va ser llavors quan la socorrista va aplicar la primera descàrrega i que al final va resultar ser suficient. Als dos minuts el desfibril·lador va detectar que la petita havia recuperat el ritme cardíac, “tot i que la nena presentava un estat de semí inconsciència els exercicis de massatge cardíac es van mantenir”.

Als tres minuts una nova lectura del desfibril·lador extern semiautomàtic indicava que la nena havia recuperat el ritme i que podia passar a ocupar la posició lateral de seguretat. Als 10 minuts coincidint amb l’arribada de l’ambulància que li va administrar assistència mèdica urgent, la nena va trencar a plorar. Havia superat un episodi de mort cardíaca sobtada que sense la resposta dels professionals hagués tingut unes conseqüències fatals.

A continuació passem a detallar els errors del text:

1. Tenir les pupil·les dilatades poden estar motivades per moltes alteracions no relacionades amb la parada cardíaca així com la falta de to muscular. En qualsevol cas, per saber si una persona se li ha aturat el cor, ens centrarem en l’absència de respiració.
2. La paraula massatge cardíac, tot i que no és totalment incorrecta, hauria de ser substituïda per compressions toràciques. En qualsevol cas no són exercicis de recuperació pulmonar sinó que es tracta d’unes compressions manuals externes al cor amb l’objectiu principal de bombejar sang oxigenada al cervell, evitant d’aquesta manera temporal la mort de les seves cèl·lules.
3. Els desfibril·ladors a través dels seus elèctrodes, analitzen el ritme cardíac i només indica desfibril·lar si hi ha alguna activitat elèctrica desfibril·lable, Si el cor no té un ritme desfibril·lable, indica prosseguir amb les compressions toràciques amb l’esperança de revertir un estatus no desfibril·lable en un ritme que permeti la desfibril·lació del cor.
4. El desfibril·lador, en cap cas detecta quan hi ha ritme cardíac normal, el que detecta és que la situació és o no desfibril·lable i som nosaltres que ens hem d’adonar que la víctima ha recuperat el ritme cardíac a través de signes de vida com la recuperació de respiració i/o la recuperació, encara que sigui subtil, del coneixement
5. Si es “presenta un estat de semiinconscienia” valorarem la respiració per determinar si hem de mantenir les compressions cardíaques.