Notícia publicada per La Vanguardia.

El passat febrer els professionals del Club Natació Sant Andreu van poder comprovar en primera persona de l’eficàcia del servei integral de cardioprotecció. Una nena de 10 anys, participant en un curset de natació, va patir una parada cardíaca sobtada en l’escalfament previ fora de la piscina.

Després de desplomar-se i cridar l’ambulància, el seu monitor i la socorrista van comprovar, en menys de 30 segons, que es tractava d’una parada “ja que la nena tenia les pupil·les dilatades i cap musculació”. Tal com assenyala la socorrista “el monitor va començar a aplicar el massatge cardíac que marca el protocol, uns exercicis de recuperació pulmonar per enviar sang neta al cor i als pulmons”.

Poc més d’un minut després la nena ja tenia sobre el seu pit els elèctrodes pediàtrics del desfibril·lador que “a través de l’electrocardiograma previ que sempre realitza va detectar l’absència total de ritme cardíac”. Va ser llavors quan la socorrista va aplicar la primera descàrrega i que al final va ser suficient. Als dos minuts el desfibril·lador va detectar que la petita havia recuperat el ritme cardíac, “tot i que la nena presentava un estat de semi inconsciència els exercicis de massatge cardíac es van mantenir”.

Als tres minuts una nova lectura del desfibril·lador extern semiautomàtic assenyalava que la nena havia recuperat el ritme i que podia passar a ocupar la posició lateral de seguretat. Als 10 minuts coincidint amb l’arribada de l’ambulància que li va donar assistència mèdica urgent, la nena va trencar a plorar. Havia superat un episodi de mort cardíaca sobtada que sense la resposta dels professionals hagués tingut unes conseqüències fatals.

Pots trobar els errors del text ?

A continuació passem a detallar els errors del text:

• Tenir les pupil·les dilatades no poden estar motivades per moltes alteracions no relacionades amb la parada cardíaca així com la falta de to muscular. En qualsevol cas, per saber si una persona se li ha aturat el cor, ens centrarem en l’absència de respiració.
• La paraula massatge cardíac, tot i que no és totalment incorrecta, hauria de ser substituïda per compressions toràciques. En qualsevol cas no són exercicis de recuperació pulmonar sinó que es tracta d’unes compressions manuals externes al cor amb l’objectiu principal de bombejar sang oxigenada al cervell, evitant d’aquesta manera temporalment la mort de les seves cèl·lules.
• Els desfibril·ladors a través dels seus elèctrodes, analitzen el ritme cardíac i només indiquen desfibril·lar si hi ha alguna activitat elèctrica desfibril·lable, Si el cor no té un ritme desfibril·lable, indica continuar amb les compressions toràciques amb l’esperança de revertir un estatus no desfibril·lable en un ritme que permeti la desfibril·lació del cor.
• El desfibril·lador, en cap cas detecta quan hi ha ritme cardíac normal, el que detecta és que la situació és o no desfibril·lable i som nosaltres que ens hem d’adonar que la víctima ha recuperat el ritme cardíac a través de signes de vida com la recuperació de respiració i/o la recuperació, encara que sigui subtil, del coneixement.
• Si es “presenta un estat de semiinconscienia” valorarem la respiració per determinar si hem de mantenir les compressions cardíaques.

BUSCA ELS ERRORS

La Vanguardia-Dimarts 7/04/2015

El passat mes de febrer els professionals del Club Natació Sant Andreu van poder comprovar en primera persona de l’eficàcia del servei integral de cardioprotecció. Una nena de 10 anys, participant en un curset de natació, va tenir una parada cardíaca sobtada durant l’escalfament previ fora de la piscina.

Després de desplomar-se i cridar l’ambulància, el seu monitor i la socorrista van comprovar, en menys de 30 segons, que es tractava d’una parada “ja que la nena tenia les pupil·les dilatades i cap tó de musculació”. Tal com assenyala la socorrista “el monitor va començar a aplicar el massatge cardíac que marca el protocol, uns exercicis de recuperació pulmonar per enviar sang neta al cor i als pulmons”.

Poc més d’un minut després la nena ja tenia sobre el seu pit els elèctrodes pediàtrics del desfibril·lador que “a través de l’electrocardiograma previ que sempre realitza va detectar l’absència total de ritme cardíac”. Va ser llavors quan la socorrista va aplicar la primera descàrrega i que al final va resultar ser suficient. Als dos minuts el desfibril·lador va detectar que la petita havia recuperat el ritme cardíac, “tot i que la nena presentava un estat de semí inconsciència els exercicis de massatge cardíac es van mantenir”.

Als tres minuts una nova lectura del desfibril·lador extern semiautomàtic indicava que la nena havia recuperat el ritme i que podia passar a ocupar la posició lateral de seguretat. Als 10 minuts coincidint amb l’arribada de l’ambulància que li va administrar assistència mèdica urgent, la nena va trencar a plorar. Havia superat un episodi de mort cardíaca sobtada que sense la resposta dels professionals hagués tingut unes conseqüències fatals.

A continuació passem a detallar els errors del text:

1. Tenir les pupil·les dilatades poden estar motivades per moltes alteracions no relacionades amb la parada cardíaca així com la falta de to muscular. En qualsevol cas, per saber si una persona se li ha aturat el cor, ens centrarem en l’absència de respiració.
2. La paraula massatge cardíac, tot i que no és totalment incorrecta, hauria de ser substituïda per compressions toràciques. En qualsevol cas no són exercicis de recuperació pulmonar sinó que es tracta d’unes compressions manuals externes al cor amb l’objectiu principal de bombejar sang oxigenada al cervell, evitant d’aquesta manera temporal la mort de les seves cèl·lules.
3. Els desfibril·ladors a través dels seus elèctrodes, analitzen el ritme cardíac i només indica desfibril·lar si hi ha alguna activitat elèctrica desfibril·lable, Si el cor no té un ritme desfibril·lable, indica prosseguir amb les compressions toràciques amb l’esperança de revertir un estatus no desfibril·lable en un ritme que permeti la desfibril·lació del cor.
4. El desfibril·lador, en cap cas detecta quan hi ha ritme cardíac normal, el que detecta és que la situació és o no desfibril·lable i som nosaltres que ens hem d’adonar que la víctima ha recuperat el ritme cardíac a través de signes de vida com la recuperació de respiració i/o la recuperació, encara que sigui subtil, del coneixement
5. Si es “presenta un estat de semiinconscienia” valorarem la respiració per determinar si hem de mantenir les compressions cardíaques.

La Vanguardia 04/11/2014

Una jove cau des de set metres d’altura al fer-se una ‘selfie’ a Sevilla.

Què fer davant d’un greu traumatisme?

Protegir – Ens assegurem que podem acostar-nos a la víctima sense perill.

Avisar – Cridem alt i clar per alertar i que algú acudeixi on ens trobem nosaltres. Comprovem la consciència i respiració de la víctima (en el cas que ens ocupa la víctima no respirava), Demanem que algú truqui al 112 immediatament indicant que la víctima no respira, mentre nosaltres socorrem. Si no aconseguim que ningú ens ajudi, truquem al 112 nosaltres mateixos abans de socórrer.

Socórrer – Tot i que la víctima hagi pogut patir lesions greus a causa de la caiguda, hem de prioritzar l’arribada d’oxigen al seu cervell, d’aquesta manera la posaríem sobre el terra mirant cap amunt i iniciaríem de forma immediata les maniobres de reanimació (RCP) mentre demanem a algú que miri de localitzar un desfibril·lador per la zona, seguirem realitzant les compressions toràciques fins que arribi el desfibril·lador o l’ambulància medicalitzada. Si aconseguim un desfibril·lador de la zona, prioritzarem la seva utilització. L’encendrem i seguirem les instruccions que ens doni fins que arribi l’ambulància.

Hi ha situacions en què el dany és insalvable, com en el cas d’aquesta jove polonesa, que malgrat tots els esforços no es va poder fer res per la seva vida.